dimarts, 21 de març de 2017

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Aquest any per celebrar el dia mundial de la poesía us deixem uns poemes d'Edgar Allan Poe traduits pel Txema Martínez.
Gaudiu de la poesía!!!

To The River
 
(published 1829)
 
Fair river! in thy bright, clear flow

Of crystal, wandering water,

Thou art an emblem of the glow

Of beauty -- the unhidden heart --

The playful maziness of art

In old Alberto's daughter;

But when within thy wave she looks --

Which glistens then, and trembles --

Why, then, the prettiest of brooks

Her worshipper resembles;

For in my heart, as in thy stream,

Her image deeply lies --

The heart which trembles at the beam

Of her soul-searching eyes.
AL RIU
 
 
Riu bell!, clar corrent lluminós

de cristall, aigües en tropell,

ets emblema de resplendors

de bellesa, al cor que pren part,

el laberint del joc de l’art

en la filla d’ Alberto el vell.

Però quan ella en l’ona et mira,

que s’estremeix en espurneigs,

llavors s’assembla a qui l’admira

el més bonic aiguabarreig,

perquè al cor, com al teu cabal,

guarda, fondo, la imatge d’ella…

al cor, que fremeix amb l’herald

dels ulls furgants d’ànimes d’ella.
A Dream Wi thin a Dream
 
(published 1849)
 
Take this kiss upon the brow!

And, in parting from you now,

Thus much let me avow —

You are not wrong, who deem

That my days have been a dream;

Yet if hope has flown away

In a night, or in a day,

In a vision, or in none,
Is it therefore the less gone?

All that we see or seem


Is but a dream within a dream.

I stand amid the roar

Of a surf-tormented shore,

And I hold within my hand

Grains of the golden sand —

How few! yet how they creep

Through my fingers to the deep,

While I weep — while I weep!

O God! Can I not grasp

Them with a tighter clasp?

O God! can I not save
One from the pitiless wave?

Is all that we see or seem


But a dream within a dream?
UN SOMNI DINS D´UN SOMNI
 
 
Agafa aquet petó a la cara

i així, a l’abandonar-te ara,

permet-me que et confessi encara

que no erraves quan admeties

que han estat un somni els meus dies,

però si el Desig ha fugit

en un dia, o en una nit,

en la foscor, o en la claredat,

¿deixa llavors de ser passat?

El que veiem o ens sembla insomni

no és sinó un somni dins d’un somni.

Jo resto enmig de la paüra

de l’ona que l´areny tortura

i sostinc fort dins de les mans

l´or de l´arena, però els grans

s´esmunyen per l´abisme greu

dels meus dits, em diuen adéu

mentre jo ploro i ploro... Déu!

¿És potser que no puc estrènyer

molt més fort el que vull atènyer?

¿No podria salvar com fos

res de l´onatge impietós?

El que veiem o ens sembla insomni,

¿no és sinó un somni dins d´un somni?