dimecres, 9 de desembre del 2009

XAVIER EN EL RECORD

XAVIER EN EL RECORD


Ens costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no ens crema les entranyes

però ens angoixa i ens treu una mica el goig de viure.

Ens dol saber que no podrem compartir mai més

aquest espai on ara estem

però d'aquest dolor en traiem la força

per dir-te aquests mots i recordar-te.

Te'ns faràs present en les petites coses

i és en elles on t'evocarem.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara transcorre

entre el record de tu, que ara ens acompanya.

No tornaràs mai més, però perduraràs

en les coses i en nosaltres de tal manera

que ens costa imaginar-te absent per sempre.


Poema adaptat de Miquel Martí i Pol


Com estem? tristos, desanimats, sols.

Et recordem com una persona irònica, amb aquell sonriure especial. Sempre alegre, vital.
Quan pensem en tu, recordem aquell amic, que sempre ha estat entre nosaltres, aquell noi que ho donava tot per veure'ns amb ubna rialla. L'únic que ens passa pel cap són centenars de perqués i a cap d'ells hi trobem una resposta.
És evident, has deixat un buit en la ment i el cor de cadascú de nosaltres.
Tingues clar que mai, mai no t'oblidarem. Estaràs present a cada racó d'aquest institut, d'aquest poble; la gent que t'envoltava amaga una història que parla de tu.

Una abraçada. Únic i especial, Xavier t'estimem!

Gràcies per fer-nos costat en els moments difícils, per ser com eres, per ensenyar-nos tant i fer-nos viure tants moments inoblidables.

Xavier, amb estes paraules ens costa trobar el mot adequat, el mot just perquè ens envaeix el dolor de la teua pèrdua, però voldríem dir-te el que has estat per a nosaltres.
Tot i que alguns feia poc temps que mos coneixíem, pel teu caràcter i la teua manera de ser, et vas fer estimar.
Ens has encomanat el teu vitalisme, la teua felicitat, la teua alegria.
En este moment no podem riure, però d'aquí un temps continuarem rient del que ens rèiem quan estavem amb tu. No estaràs mai fora del pensament. Et continuarem estimant


Esperava que amb les hores la foscor que tinc dins el meu cap s'anés aclarint, però des de diumenge per la tarda que no hi veig clar. Únicament fa tres dies que ens vas deixar, i de moment, han estat els tres dies més llargs de la meua vida. Cada segon que passa és com una eternitat. És en aquest moments, quan m'agradaria parar el temps i tenir la capacitat de descansar, reflexionar, i assimilar tot això, perquè sense donar-mos compte... demà tornarem a la rutina, deixant de ser per un mal cop de la vida la mateixa rutina que fins ara, perquè ara no ja no hi ets tu.
Poques són les paraules. Esperava poguer expressar tor el que sento, però és massa difícil... són tantes coses Xavier! Tants anys... saps de sobres que mai t'oblidarem, perquè eres un tio increïble i et feies estimar molt més del que et pensaves.
Has deixat una bona marca en molts cors i t'has guanyat un raconet en ells també, un raconet única i exclusiviament guardat per tu. Allí et tindrem per sempre. perquè sabràs de sobres que mai t'oblidarem i ara estaràs més a prop de nosaltres que mai.
Sí.. és cert, aquest any era un any especial per tots nosaltres, feiem els 18!! Et quedavem moltes coses per viure, ens quedaven moltes coses per viure plegats, tot junts. Ens moríem de ganes que arribés aquest any per fer-lo inoblidable... i no et nego que ho serà. Cada gest, cada cosa que féssim saps que et tindrem entre nosaltres amic, perquè ets un dels nostres.
T'he de reconèixer que sempre has viscut a la teua manera: amn les teues conyes, les teues rialles, les teues brometes... però sobretot sé que has viscut FELIÇ. És per això que sé que no t'agradaria veure'ns a tots així de tristos , però no ho podem evitat Xavier. Malauradament, la vida t'ha impedit continuar aquest camí amb tots els que t'estimem quan mentre gaudies de la teua gran passió tot es va acabar de cop, amb un obrir i tancar d'ulls.
Encara em costa creure-m'ho que d'aquí dues hores et dirè l'últim adéu Xavier. Ens has deixat massa de sobte. Et trobarem a faltar. Et trobaré a faltar.

SEMPRE AMB NOSALTRES

Adéu amic...

La cançó "Stairway to Heaven" de Led Zeppelin que era tan de l'agrat de Xavier.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

encara que jo no e estat aqui... ho e sentit... i us dono molts anims... mau emocionat i susposo k e degut plorar com tots vosaltres....

ANIMS DES DE REUS!

judit guiu estela

Anònim ha dit...

sòc la mare del Xavier i des de aquest bloc os vull donar les gràcies i moltes abraçades per tot el suport que hem rebut, en Xavier estaria flipant de tot això, sou les millors persones del ´`on una forta abraçada.Ânims i Xavier no t'ho oblidarem mai.